Avui es un dia estrany... Un dia d'aquells que penses que tot t'esta sortint malament, que sembla que algu o alguna cosa t'esta fent la guitza, que les coses no et surtin tal com desitjes, tal com desitjem... Un dia en que et pares a pensar i dius: ets gafe, som gafes... I tu no ho vols, pero de fet, ningu ho vol. Pero passa, i es una pura (i puta) casualitat. Perque lo dolent tambe pot passar en un cap de setmana, i passa. I perque a mes a mes tens dia tonto, i plores per tot, fins i tot quan veus un ocell que no pot aixecar al vol... i mes ara, que esta descobrint la primavera... Sempre ho he dit, la primavera no m'agrada... es en aquesta epoca en que te n'adones que no plou, i ho hauria de fer, en que comencen les alergies, en que es descobreixen les flors, i amb elles els insectes, perque no pots surtir de casa amb un jerseret, pero tampoc amb l'abric,... Pero no perdem el fil... potse en faig un gra massa (per cert, quina expressio mes lletja) pero es el que te un dia pessimista, que tot el que passa t'ho agafes per la banda negativa, i en comptes de veure el vas mig ple, o mig buit, el veus buidissim...
i nomes me faltava veure l'ultim capitol del doraemon... quin capitol mes trist... al doraemon, aparentment tant fort, li salta la llagrima... que trist...
Pero be, aixo es avui i dema sera un altre dia en el que probablement no caldra que em desfogui al blog un beset a tots, i perdoneu per les faltes... sk lordinador d casa no em pose els accents...ja sol em faltava aixo...
